Un adeu a les vacances, demà dia 1 de setembre, marxarem a Amsterdam al pont de la diada? Anirem al festival de Sitges? Qui sap... però bé, ara només queden els bons records d'un estiu simple, més curt per culpa de la feina però ple de momentazos amb la millor gent, Camarassa, Cadaqués...,les festes de Cornellà City, St. Joan, Montjuic, Gràcia, el Tiju, la Fragua, uns que se'n van a Xile( Eh Marc), l'aniversari del Ruben o del Sergio, Razz, les olimpiades... Tot i res és el que ens fa especials, ànims familia, el dia a dia es el que ens queda ara, hem de continuar fent grans els moments i trencar amb la rutina d'aquesta tardor!
Festes de Cornellà 08 (La trupe)
Festes de las PLANAS ( focs artificials)
Festes de Cornellà ( l'Angie, l'arto sota la barba i la cris)
Juny a CDQ ( unes mans buscant algo més a la profunditat del blau-cel)
Sopar de despedida ( El House 2 mesos a Xile)
Els meus germans
MARIPA (els de sempre, al lloc de sempre)
Montjuic 08 ( Marc i Nando després d'haver anat a la convenció de Harley Davinson)
RAZZ 08 (foto metro-sexual)
Razz 08 ( al terra molt ben acompanyats)
Camp. Oreig 08 (V al cènit de la felicitat)
Camp. Oreig 08 ( Nuria i MariAngi donant un bes al servidor)
CDQ 08 ( 1er dia el Moliner i jo solets)
CDQ 08 ( foto de grup a la porta de l'esgèsia del poble)
Partiendo de la base de que hay escasez de cine en las grandes salas, escasez de sol en el cielo y demasiado tiempo para darle marcha al reloj, hoy no creo que diga nada que os sorprenda. Este sociópata que se sacia de la felicidad humana y que suele estar siempre rodeado de tanta gente pero de pocos amigos va a intentar ser lo más objetivo con el tema tabú de hoy.
El sexo.
Al escribir la palabra en el Google ( cuyo código de programación quedó ayer en evidencia, puesto que, buscando un restaurante Bueno.Bonito.Barato nos condujo al antro más lento sirviendo del planeta, cuya calidad queda abierta a su posterior discusión), nos aparecerán en pantalla las sites más lujosas del porno barato en Internet, en todas sus formas y colores dando igual el idioma en que se escriba (comprobado). ¿Qué quiero decir con esto? Pues que, dado su origen en el principio de los tiempos, y dada la gran concesión por parte del ser humano a la hora de joder y explotar todo aquello que nos hace personas, era de esperar la destrucción o la conversión de una palabra que no devería consolidarse como tabú que así lo sea actualmente.
Sexo, bella palabra, del latín sexus, y ésta del verbo secare, «cortar» (yo me pregunto como se interrelaciona "cortar" con "hacer el amor", pero bien, haría falta recalcar que en algunos païses de sudamérica la palabra "coger" significa también lo mismo). Bien después de la definición arcaica, a lo que íbamos. Al sexo no se le debería temer, ni debería avergonzar a nadie, el sexo intenta ser, a parte de un reconfortante ejercicio físico con final feliz, una forma de expresión, de libertad, de amor hacia al otro. Puede llegar a ser una forma de vida, como con los hippies o el movimiento nudista, se puede dar sexo, se puede recibir sexo, pero la clave esta en el equilibrio (creo que es la clave de la vida), la justa medida entre el dar y recibir, es un acto puramente instintivo del qual deveríamos tomar nota y aplicarlo a nuestros actos diarios. Si el ser humano se comportara igual en la cama que en su forma de interactuar con el mundo (en la mayoría de los casos) las cosas irían mejor en todos los aspectos. Imaginar un Bush, o un Osama, después de hacer el amor con su respectiva (o respectivas), creeis que tendrían ganas de sembrar el terror y el odio?
Se que he exagerado con esto último, pero bien, creo que no miento si digo que el acto sexual en su mínima expresión nos libera de tensiones, de mal rollos, preucupaciones.. ya sea con o sin máscara de cuero,trios cuartetos o orgías, entre heteros, gays, fetichistas... Es la forma que tiene cada persona de exteriorizar la pasión, y con lo retorcido que es el hombre, que esperamos...?
Por eso yo siempre digo que nunca se debe estar cerrado a las distintas modalidades olímpicas, nunca sabrás como te sorprenderá la chica o el chico del que te has pillado, y mejor ir preparado. El sexo es confianza, es compenetración, es amistad...
Me incluyo dentro del saco de los tímidos, de los que tienen un muro inflanqueable ante tal palabra en el cara a cara cuando no hay confianza, pero bien, también de aquellos que ama la mujer en todas sus formas y colores, yo creo que todo el mundo debería dejar los prejuicios a un lado para decir lo que piensa de verdad, y en este caso, menos pensar y más f...
El títol del post d'avui fa referència a l'antic nom del blog, quan el vaig obrir al 2006. I perquè torno a reobrir antigues reflexions amb les que únicament aconsegueixo adonar-me de l'absurd que pot arribar a ser el raciocini humà?
Doncs bé, després de 3 dies desde que vaig (acollonit perdut) obrir el meu cor a algú que m'importava (al que direm X), aquí estic, més sol encara (ara, si això sigués "El club de la comèdia", la gent riuria mentres sa meua ànima plora en silenci) escribint dins el meu blog, on segurament, les visites diàries que rep, la meitat son meves (trist però cert... EH Víctor! tu que em llegiràs 1000 vegades abans de tornar a fer una nova actualització incoherent, adóna't del trist que és veure't desde fora). Segueixo, deixant anar corre tota la merda que m'inunda de cap a cor, i de cor a peus.
I que maco era tot fa uns dies! Quan l'incertesa d'un futur a prop d'X podia tornar a activar la vida d'aquest anticuat somia-truites. I si, aquest sub.(normal) anomenat V s'enamora tan d'Xs com d'Ys amb la mateixa facilitat com és menja un entrepà a la Sota cada divendres, però que cony, a qui pretenc enganyar, aquesta X era diferent: a qui hagi tingut l'honor de menjar-li el tarro amb el tema d'X, sabrà de sobres que X estava sobrevalorada i/o sobrestimada dins del meu subconcient (i del que no ho és sub), que parlava tan bé d'ella que havia arribat a emocionar-me describint els seus breus gestos d'afiliació cap a mi (clarament enfatitzats posteriorment).
I ara que se m'ha comunicat una mort anunciada, m'ha sorprés. La meva forma de veure a X, era com, com per un Dalí una Gala, com per un Bethoven la música, era la meva font d'inspiració, va ser antídot en etapes difícils, va ser via d'escapament cap al món imaginari, va ser companya de paraules buides, de rallades màximes, de buits existencials, de moments inolvidables, de realitat i ficció, d'objecció, de silencis eterns...
Lletres unides formant frases per vincular un significat que no tenien, adjectius amb inicials majúscules, admiració per un simple "Hola" per part seva després de 100 "Hola" teus...
Això amics meus, quan baixes a la terra de "sopetón" després d'omplir-te els pulmons d'aire i el cor de coratge, tot per intentar dir de la forma més maca el que has volgut transmetre durant tot el temps a X, i veus que amb un simple SMS omplert de sinceritat afilada, 5 anys de la teva vida omplint de pardals recíprocament ambdós caps, fingint ser interessant, demostrant diariament que pots ser el que ella espera, t'explota la granada a la ma per trigar massa en deixar-la anar.
"C'est la vie" deixarien anar alguns bohemis als que contestaria amablament i sense ànim d'ofença: UNA POYA! (en bold hi ha tamany BIGBIG-MAC).
La vida està feta per ser compartida de la forma més equilibrada possible (encara que alguns cantants de "lamentos de cornudos" opinin que és impossible. A ritme de "The Beatles" amb un dels seus grans temas " I want to hold your hand" (irònic, veritat?) me'n vaig a dormir després d'uns dels divendres més sossos de l'història mundial.
PD: Abans, com ja és costum, després d'una bona estona navegant per la xarxa, he trobat el video d'un dels majors psicòpates que mai ha existit. Amb tots vosaltres, Charles Manson:
"La gente te mira hoy, 20 años despues, y aun se preguntan de que vas. Diganos en una sentencia: Quien es usted?". La respuesta de Charles: "Nadie!"
Ara, després de deixar anar la meva última carta, em refugio dins del bon cine, de les bones escenes que encara aconsegueixen fer-me plorar i/o erissar la pell un cop darrera de l'altre, quan ja no et queda més que pura rutina diària, la via d'escapament a de ser un moment únic i íntim. Per tots vostés, la millor escena de Crash (al meu parer):
I avui, després d'haver obert el meu cor en canal, toca:
Mi Coco (Los Piratas)
Como una ventana que al cerrar no ilumina el punto que ha dejado entre tinieblas Una sombra entre las piedras asi se ha quedado sin razón nadie le ha explicado que no existe explicación y tiene tantas dudas Y cómo le podria yo explicar que la pena dura tanto como quieras tu seguir llorando y aunque tu revises tu interior siempre queda algo que te dice que esto es para largo.
Aunque no lo tengas claro y quieras escapar mi coco me dice que hoy mi vida entera pasara ante mis ojos y pediré perdón Con la razón estudiaria un libro abierto es hoy mi corazón Mi alma entera te daria si hoy tuviera garantias de que soy yo a quien tu esperas
Como una mentira se perdió no esperó a que se callaran los rumores que decian que él no iba a volver No se olvidó ni tampoco repitió sus errores se perdieron como el amor.
Y aunque nunca tuvo claro si habia sido bueno o malo Cómo iba a recuperar El tiempo que se va nunca volvera aunque tu te empeñes
"La noche es mucho más oscura justo antes del amanecer.
18:00 me recuerda el reloj. Si una canción pudiera describir este momento sería alguna de Ivan, alguna de sus reflexiones con final abierto. Hoy, un domingo cualquiera, se cierra una etapa. Una etapa ni más ni menos feliz que la que empieza, y que, como decían en la presentación de uno de los primeros programas que hizo Buenafuente en TV3 llamado "La cosa nostra": Ni millor ni pitjor, diferent.
Ahora que el futuro esta por decidir, empiezo a trabajar, empiezo a conocer que significa la palabra responsabilidad. Me gusta la idea, me siento bien al pensar que ya no me tendré que preucupar si me falta dinero para mis pequeños (pero caros) vicios. El pasado quedará memorizado en uno de los lugares de mi mente el qual ya tiene nombre, El rincón de los momentos coleccionados. Los que me conoceis, los que habeis compartido momentos más allá de esta selva de cemento llamada "CoRn/ella CITY", sabreis que de vez en cuando dejo ir la frase "jo col·lecciono moments". No engaño a nadie, mi forma de ver el mundo al estar tan influenciado por uno de mis hobbies (el qual queda plasmado en mis 2 anteriores actualizaciones), hace que de vez en cuando, pare el tiempo, y me percate de lo bonito que es el mundo a veces.
Esto no hace que me olvide de que vivo a medio gas, ¿porqué? Como ser humano que necesita escalar en la pirámide de las necesidades de Maslow, y después de 6 o 7 meses disfrutando de la vida de soltero vividor, ahora me gustaría que este indecioso presente-futuro fuese visto por 4 ojos, demostrar que aún se querer, que la desconfianza y el odio ya han quedado atrás. Complicidad. La vida un columplio es, aunque ahora parezca un tobogan. Tengo prisa, pero aún pienso en detenerme más. That's all.
Per cert, ahi a Gràcia, Marc, Moli, Berta, Cris, Tam i Joan, va ser un dels moments els qual col·lecciono. Gràcies.
En 2 àmbits cinematogràfics totalment diferents, "Wall-E: Batallón de limpieza" i "Batman: El Caballero Oscuro" estan demostrant ser tot el que s'esperava d'elles en una etapa de l'any on l'esperança per veure bon cine esta força limitada.
A dia d'avui, a les primeres hores d'una tarda de sol prominent en ple mes d'agost, hem decidit anar al cine el Jordi i jo a veure la nova criatura de Pixar. L'impressió que ens hem endut tots 2 de la pel·lícula ha estat la mateixa, una bona peli d'animació amb contingut.
De que va?
En un futur no tant llunyà, la raça humana ha marxat del planeta terra degut a la gran quantitat de deixalles i pol·lució que han generat, deixant enrera una terra plena de paratges post-apocalíptics. Wall-E, és un robot destinat a recollir tota la brossa d'aquest virus nòmada i colonitzador de l'espai en el que s'han convertit els humans. Aquí comença la seva història, que gràcies al seu gran cor, cambiarà el rum de l'humanitat. Pel camí, coneix a un robot molt més avançat tecnològicament que ell, anomenat Evee, el qual s'encarrega de trobar mostres a la Terra que indiquin que pot tornar a ser habitable.
Opinió:
Amb aquest rerafonts ecologista, transcorre un homenatge a gran escala de grans obres del cinema, un crit d'esperança per un canvi que a dia d'avui, és totalment necessari, un cúmul de sentiments humans transmesos per una màquina que no emet més que 2 paraules en tot el film, i moments inolvidables a la ment d'un nen i a la ment d'un adult. Sens dubte, torno a recomenar una altre pel·lícula, aquest cop per somriure al mateix temps que se't posa tota la pell de gallina.
No exagero quan dic que "El cabellero Oscuro" és la millor pel.lícula d'aquest estiu fins a dia d'avui, de les millors de l'any: TAMBÉ. No faré cap Spoiler sobre el film, doncs se per collita pròpia que el que més mal fa és tenir l'oportunitat de saver més, per tant em limitaré a dir que siusplau, aneu a veure-la al cine, a casa no la gaudireu igual.
Per ser la penúltima que ha fet enHeath Ledger, segueixo sense exagerar quan dic que "SE SALE", i em quedo curt, és l'amo fent de Jocker, crec que és la millor imitació a un psicòtic que es podria haver fet mai (desde en J. Nickolson, estar clar).
"O, Cristopher Nolan, tu que nos das buen cine, sigue por los senderos de gloria que te llevaran a lo más alto e inundanos la vida con guiones inteligentes y acción por un tubo amenizada con buenos actores de reparto. A ti te doy las gracias, a el, a Bale, Ledger, Freeman, Oldman, Caine y a todos los que han hecho posible unir la palabra comercial con la de obra maestra.
Desde l'inici de les 3 "w" el que s'ha intentat és enllaçar tota aquella informació disperça en els milions d'ordinadors que integran aquesta gran xarxa mundial.
Fa un temps que dona voltes al meu cap el projecte anomenat Google Earth. Gràcies a que l'empresa Google tenia a la seva disposició algunes de les millors ments programadores i emprenedores de tot el món, és van possar a treballar en conjunt en aquesta monumental idea.
Com funciona?
Tal i com tinc entés, a través dels satèl.lits amb càmares integrades d'alta resolució repartits per l'esfera terrestre, van aconseguir digitalitzar tot el globus terraqui (pagant les cuotes necesàries per poder tenir les fotografies de cada sector, la majoria dels quals, controlats pels militars). Actualment, el projecte a anat molt més enllà. El que va començar amb fotografies en 2D de la terra, s'està convertint en un GRAND THEF AUTO a gran escala. Que vull dir amb això? Doncs que s'està portant a terme la 3a dimenció, fent que els edificis més emblemàtics que conformen la Terra tinguin relleu (mirar foto). També estan integrant informació adicional de cada punt, o escrits d'algunes persones que han volgut deixar la seva emprempta.
On arribarem?
Realment, admiro les ments que han aconseguit crear aquest "monstre", però alhora em fa por pensar que es pugui transformar en una arma contra l'intimitat de les persones. Actualment "G.E." no és en temps real, les fotografies s'actualitzen cada x temps (setmanes, mesos), però tal com queda demostrat en estadístiques que s'han fet en certs païssos (com ara Japó o EEUU), l'amplitud de banda de l'ADSL permet augmentar les dades que rebem a través de l'ADSL de les nostres cases, fent possible aquesta utopia dels governs (o dels terroristes) alhora de control.lar-nos. És un projecte ambiciós, sense límit aparent, on és deixen de banda els ideals, les fronteres, ja no es pot pensar en la llibertat com a arma, tot esta pre-escrit. G. E és gratuït (almenys un 80 % del software), això em dona també molt a pensar, si un programa d'aquestes característiques esta obert al públic, com seràn els que utilitzen la CIA, FBI, INTERPOL... Tot son incògnites, tinc una idea molt bàsica del tema, però m'ha sigut suficient per adonar-me que cada cop ens serà més difícils aconseguir un dret bàsic per l'integritat humana.
“Anarquía quiere decir no violencia, no dominación del hombre por el hombre, no imposición de la voluntad de uno o de varios otros”.
Aquest breu estiu, on la simplicitat i la bona companyia ha establert un nou equilibri de prioritats, Vtorna a la càrrega amb l'antic blogger.
Tinc ganes de tornar a obrir la ment als més internautes, i establir com a parada obligatoria de la xarxa a la gent propera, aquest sensacionalista blog carregat d'exageracions, kaos, cinema, música i com no, sentiments a flor de pell.
Intentaré mantenir l'escència del fotolog, encara que, gràcies a l'ajuda d'alguns crítics, (que al cap i a la fi, són dels que més he aprés) també intentaré millorar dels errors del passat. Això si, seguint sent l'Arto Vino de sempre, amb els pros i contres que m'acompanyen i m'acompanyaran fins la fi dels temps.
Ara per acabar, un fragment d'una poesia de M. Benedetti, una de les persones que m'ha marcat aquest estiu amb les seves paraules i una pintura extreta de CGUNIT.
Te dejo sin mis dudas pobres y malheridas sin mis inmadureces sin mi veteranía.
Pero tampoco creas a pie juntillas todo no creas nunca creas este falso abandono.
Estaré donde menos lo esperes por ejemplo en un árbol añoso de oscuros cabeceos.
.jpg)
