Quan vaig arribar a casa, hem vaig trobar que cada objecte eran uns records que tot i que en la majoria de casos no formaven part de la meva vida, m'evocaven una nostàlgia demolidora.
17 sept 2011
11 may 2011
19 ene 2009
The Wrestler
Darren Aronofsky torna a despertar amb la força d'un huracà.
Aquell jove cineasta que ens va bocabadar amb la la monocromàtica "PI", passant per la crua "Requiem for a Dream", i la incompresa "The Fountain" amb la rudesa d'un pes pessant com en Mickey Rourke interpretant un personatge que li va com anell al dit, s'obre la caixa de Pandora dels sentiments més dolorosos com la soletat i el fracàs.
Deixo un vídeo amb la cançó del Boss que rep el mateix nom de la peli, la qual fa de banda sonora i transcriu la vida del protagonista (amb el que tots ens podem sentir identificats en algún moment) de forma impecable:
Aquell jove cineasta que ens va bocabadar amb la la monocromàtica "PI", passant per la crua "Requiem for a Dream", i la incompresa "The Fountain" amb la rudesa d'un pes pessant com en Mickey Rourke interpretant un personatge que li va com anell al dit, s'obre la caixa de Pandora dels sentiments més dolorosos com la soletat i el fracàs.
Deixo un vídeo amb la cançó del Boss que rep el mateix nom de la peli, la qual fa de banda sonora i transcriu la vida del protagonista (amb el que tots ens podem sentir identificats en algún moment) de forma impecable:
Lletra de la cançó The wrestler interpretada per Bruce Springsteen:
Have you ever seen a one trick pony in the field so happy and free?
If you've ever seen a one trick pony then you've seen me
Have you ever seen a one-legged dog making its way down the street?
If you've ever seen a one-legged dog then you've seen me
Then you've seen me, I come and stand at every door
Then you've seen me, I always leave with less than I had before
Then you've seen me, bet I can make you smile when the blood,
it hits the floor
Tell me, fan, can you ask for anything more?
Tell me can you ask for anything more?
Have you ever seen a scarecrow filled with nothing but dust and wheat?
If you've ever seen that scarecrow then you've seen me
Have you ever seen a one-armed man punching at nothing but the breeze?
If you've ever seen a one-armed man then you've seen me
Then you've seen me, I come and stand at every door
Then you've seen me, I always leave with less than I had before
Then you've seen me, bet I can make you smile when the blood,
it hits the floor
Tell me, friend, can you ask for anything more?
Tell me can you ask for anything more?
These things that have comforted me, I drive away
This place that is my home I cannot pay
My only faith's in the broken bones and bruises I display
Have you ever seen a one-legged man trying to dance his way free?
If you've ever seen a one-legged man then you've seen me
V
10 dic 2008
GA·TO & the Flowers
Aquest petit grup tribut va nèixer fa un parell de mesos quan, Turri (Albert Torres) i V (Víctor Garrido) van adonar-se de que a part de compartir el mateix grup d'amics, el mateix barri i 21 anys un al costat de l'altre, també compartien gustos musicals. A la formació també s'hi han unit Cristina Soldevilla i Èlia López, les qual aporten els coros i la sonoritat de la flauta travessera, i evidentment, el toc femení i proper que endolça les melodies. A través d'un gran etcètera de bandes del rock-pop-indie espanyol, entre els que destaquen Los Piratas, Ivan Ferreiro, Los Planetas, Sidonie i Deluxe han anat versionant algunes de les cançons que, a través del Youtube han aconseguit promocionar. El grup no fa massa que s'ha format però ja ha aconseguit el suport d'alguns prestigiosos crítics que opinen que la formació "te molt de futur" (paraules textuals de David Moliner, crític de la revista Rolling Stones).
A continuació, 2 dels vídeos que circulen per la xarxa d'aquesta banda cornellanenca:
TURNEDO
Ivan Ferreiro
Ivan Ferreiro
NUESTRO BAILE DEL VIERNES
Sidonie
1 dic 2008
Grupo de Expertos Solynieve
Dissabte Nit vaig descobrir aquest grup, sincerament, de lo milloret que he escoltat últimament.
Com diuen els fidels a Planetas"Jota no defrauda", i així m'ho va demostrar.
Els que heu escoltat Planetas fixeu-vos en les influències clares que afecten a la sonoritat del grup. També adoneu-vos de que Jota (amb la seva veu inconfundible) canta amb un accent molt més "andaluz" i les guitarres tenen en algún moment un aire a la música tradicional andalusa.
Aquí deixo la llista de cançons del seu únic disc (que jo sàpiga). aviam que us sembla:
Com diuen els fidels a Planetas"Jota no defrauda", i així m'ho va demostrar.
Els que heu escoltat Planetas fixeu-vos en les influències clares que afecten a la sonoritat del grup. També adoneu-vos de que Jota (amb la seva veu inconfundible) canta amb un accent molt més "andaluz" i les guitarres tenen en algún moment un aire a la música tradicional andalusa.
Aquí deixo la llista de cançons del seu únic disc (que jo sàpiga). aviam que us sembla:
PD: Cris, muchas gracias por la pedazo de noche, increible, sigo flipando!
PD2: Las fotos! Danke de nuevo Cris!
PD2: Las fotos! Danke de nuevo Cris!
26 nov 2008
Moonlight
Ja són 4 anys compartits amb aquest fragment llunar que un dia va aparèixer a casa sense avisar dins d'una caixa de cartró en forma de nau espacial. 4 anys han sigut suficients per encomanar-li el meu caràcter llunàtic, el qual ha acceptat i respectat desde el principi, ajudant-me en els moments més difícils. Una petita dedicatòria per la seva omnipresent companyia.
V
V
25 nov 2008
Crisis en términos no financieros.
"Careces de paciencia" creo que es lo último que entendí de la palabras que borboteaban de tu boca.
Razón es lo último que doy, ahora y siempre.
Mi impotencia delante las injusticias alimenta mi profuso odio hacia su mundo. Noticias en forma de defecaciones por parte de los medios de (in)comunicación, ruidos sodomizantes burbujen dentro de mi pavimento auditivo, imágenes en formato tele-basura rebotan dentro de mi cavidad ocular. Me los imagino ahí sentados en su butaca de piel de cría de foca, con sus gafapasta D&G, su barba blanca de 4 días, el BMW esperando en el parking y su hijo yonkee a punto de graduarse en la universidad más cara de EEUU. Los veo sumergidos en su paja mental de que todo lo que vomitan es cierto, que ellos ya han pasado por eso, pseudo-psicólogos, pseudo-demógrafos, pseudo-modernos. No han salido de su urbanización de alto standing en su puta vida, pero creen conocer cada suburbio del mundo. El paro es culpa de... Los jóvenes son cada vez más.. Se basan en tópicos para generalizar sobre los actos humanos, actos que ni la matemática ha conseguido deducir. Humanos somos, y humanos pereceremos, habladurias para sordo-mudos, soy reticente ante cada palabra de estos trols del siglo XXI, eufemismos juegan con las personas sin cultura para que así podamos salir a la calle sonrientes. La cultura es la madre de todo lo que conocemos, si se quiere tener criterio no enciendas la televisión ni la radio, empieza por acércarte a un libro, o escucha el sonido de una fábrica, la verdad esta ahí fuera.
Razón es lo último que doy, ahora y siempre.
Mi impotencia delante las injusticias alimenta mi profuso odio hacia su mundo. Noticias en forma de defecaciones por parte de los medios de (in)comunicación, ruidos sodomizantes burbujen dentro de mi pavimento auditivo, imágenes en formato tele-basura rebotan dentro de mi cavidad ocular. Me los imagino ahí sentados en su butaca de piel de cría de foca, con sus gafapasta D&G, su barba blanca de 4 días, el BMW esperando en el parking y su hijo yonkee a punto de graduarse en la universidad más cara de EEUU. Los veo sumergidos en su paja mental de que todo lo que vomitan es cierto, que ellos ya han pasado por eso, pseudo-psicólogos, pseudo-demógrafos, pseudo-modernos. No han salido de su urbanización de alto standing en su puta vida, pero creen conocer cada suburbio del mundo. El paro es culpa de... Los jóvenes son cada vez más.. Se basan en tópicos para generalizar sobre los actos humanos, actos que ni la matemática ha conseguido deducir. Humanos somos, y humanos pereceremos, habladurias para sordo-mudos, soy reticente ante cada palabra de estos trols del siglo XXI, eufemismos juegan con las personas sin cultura para que así podamos salir a la calle sonrientes. La cultura es la madre de todo lo que conocemos, si se quiere tener criterio no enciendas la televisión ni la radio, empieza por acércarte a un libro, o escucha el sonido de una fábrica, la verdad esta ahí fuera.
V
17 nov 2008
SuckMyBlog
” Incluso en mis horas más bajas siento las palabras burbujeando dentro de mí, no como algo vanidoso, sino como algo necesario… tengo que volcarlas sobre el papel o se apodera de mí algo peor que la muerte. Cuando empiezo a dudar de mi capacidad para trabajar con palabras, sencillamente leo a otro escritor y entonce sé que no tengo de qué preocuparme, compito solamente contra mí mismo.”
V
13 nov 2008
RED
RED (de Trygve Allister Diesen y Lucky McKee)
Crítica feta pel vostre estimat Misifunoski publicada a l'edició web del 20minutos.es
La historia gira alrededor de un veterano de guerra (Brian Cox) que vive en un lugar apartado con su único amigo, Red, un perro ya anciano que le acompaña en sus últimos días.
Una mañana, sin motivo alguno, unos jóvenes matan a Red. En una hora y media de un impecable Brian Cox, que con su robusta presencia lucha para conseguir que se haga justicia con los jóvenes que a sangre fría asesinaron a su perro se descubren las intenciones del film. Durante el transcurso de la historia se van desvelando oscuros secretos sobre la vida del protagonista, secretos que le dan forma al personaje de Cox y a la vez, hace una disección del razonamiento humano delante de lo que cada uno entendemos como “la verdad”.
Esta va a ser una película que injustamente va a pasar sin pena ni gloria por nuestros cines (si llega) pero la recomiendo a todo aquel que le guste el buen cine y más si es un amante del cine neo-clásico.
La frase:
Una mañana, sin motivo alguno, unos jóvenes matan a Red. En una hora y media de un impecable Brian Cox, que con su robusta presencia lucha para conseguir que se haga justicia con los jóvenes que a sangre fría asesinaron a su perro se descubren las intenciones del film. Durante el transcurso de la historia se van desvelando oscuros secretos sobre la vida del protagonista, secretos que le dan forma al personaje de Cox y a la vez, hace una disección del razonamiento humano delante de lo que cada uno entendemos como “la verdad”.
Esta va a ser una película que injustamente va a pasar sin pena ni gloria por nuestros cines (si llega) pero la recomiendo a todo aquel que le guste el buen cine y más si es un amante del cine neo-clásico.
La frase:
[...] Aprendí una cosa durante la guerra: si luchas con lo que tienes, con lo que cae en tus manos y no te detienes, cuando lo haces, en ese mismo instante el mundo te pasa por encima."
El Trailer:
El Trailer:
V
2 nov 2008
Campanya d'Ajuda a Cuba
Hola bona nit misifunoskaires, l'altre dia parlant amb el camarada Jordi, em va comentar que necessitava que l'ajudés a dissenyar un cartell per la campanya de recollida d'aliments i roba per donar un cop de mà a Cuba, que per culpa de l'huracà Iker l'ajuda és mol urgent.
Per això, desde el meu blog, vull fer una crida a tots aquells que vulguin aportar alguna coseta, les espesificacions les posa al cartell.
Una abraçada.
Per això, desde el meu blog, vull fer una crida a tots aquells que vulguin aportar alguna coseta, les espesificacions les posa al cartell.
Una abraçada.
29 oct 2008
26 oct 2008
Cuando el AS volvió a mentir...
Divendres concert dels Ferreiros a Razzmatazz.
Com sempre, no ens va defraudar. Un concert proper, íntim, sensible, va omplir la sala de sentiments tan profunds i complexos com la temàtica de la qual parlen les cançons.
No hi podia faltar l'homenatge a Los Piratas amb l'imne "El Equilibrio es Imposible" i la desconeguda per mi "Inerte" les quals van servir d'excusa per poder cridar la lletra i alliberar tota l'adrenalina dels més fidels, els denominats Ferrepelentes.
Tampoc podien faltar-hi les millors cançons del seu anterior treball "Canciones para el tiempo y la distancia", com Turnedo, el Viaje de Chihiro o Mrs.
A continuació els videos que vaig fer durant el concert de les cançons que més em van agradar:
Com sempre, no ens va defraudar. Un concert proper, íntim, sensible, va omplir la sala de sentiments tan profunds i complexos com la temàtica de la qual parlen les cançons.
No hi podia faltar l'homenatge a Los Piratas amb l'imne "El Equilibrio es Imposible" i la desconeguda per mi "Inerte" les quals van servir d'excusa per poder cridar la lletra i alliberar tota l'adrenalina dels més fidels, els denominats Ferrepelentes.
Tampoc podien faltar-hi les millors cançons del seu anterior treball "Canciones para el tiempo y la distancia", com Turnedo, el Viaje de Chihiro o Mrs.
A continuació els videos que vaig fer durant el concert de les cançons que més em van agradar:
(així va començar el concert, amb una cançó típica de terras ferreiras)
( Una de les millors, Mrs, encara se'm posa la pell de gallina..)
( Ciudadano A del disc "Canciones para el tiempo y la distancia")
(Estrella de la Muerte)
(El viaje de Chihiro, tremendísima en directe)
( I per acabar "El equilibrio es imposible", a la que si escoltes bé, se'ns escolta cantar)
( Una de les millors, Mrs, encara se'm posa la pell de gallina..)
( Ciudadano A del disc "Canciones para el tiempo y la distancia")
(Estrella de la Muerte)
(El viaje de Chihiro, tremendísima en directe)
( I per acabar "El equilibrio es imposible", a la que si escoltes bé, se'ns escolta cantar)
PD: Una forta abraçada a tots als que vau ser-hi, Marc, Turri, Èlia, Angel, un plaer gaudir d'aquests moments amb vosaltres.
V
22 oct 2008
21 oct 2008
Ciudad del Sol
Hoy me ha despertado el sonido de un río y el eco del canto de un pájaro, la TV estaba encendida. Al volverme, he apreciado uno de los parajes naturales más bonitos del planeta. En el sur de Japón, hay una zona rodeada de volcanes, Aokigahara, en la que llueve 35 días al mes (como dicen sus habitantes). Es uno de los pulmones del pais nipón. La cultura japonesa fomenta el respeto por la naturaleza a niveles exagerados y un ejemplo claro serían los monasterios orientados a los bosques con sus árboles milenarios. Estos, estan situados en lo más profundo de ese microclima para poder venerar a la madre naturaleza con cuerpo y alma. A parte de una variedad inimaginable de tipos de plantas, especies de los más raras se encuentran en el lugar: la salamandra gigante, que vive en esa zona desde antes de el periodo saurio y que puede llegar a medir metro y medio, pasando por una especie de chimpacé con una gerarquía parecida a la de los humanos, o una rana de lluvia encantada de haber nacido allí.
Hoy otro Japón me ha enamorado, ni el de las luces y los edificios más altos del mundo, no el de los samurais y los ninjas, ni el de los cómics, hoy ma he enamorado de sus orígenes.
Hoy otro Japón me ha enamorado, ni el de las luces y los edificios más altos del mundo, no el de los samurais y los ninjas, ni el de los cómics, hoy ma he enamorado de sus orígenes.
PD: Iván, aquest divendres et tornarem a deixar sol a l'escenari i així ens canalitzis els nostres sentiments a través de la teva veu.
"DilesQueNoQuieroHacerloAhoraEstoyCansadoEsImposibleQueNoCuentenConQueVayaQueNoSeHagan IlusionesQueYoSigoDecididoPorqueNoooOOLoVoyAhacer!
V
19 oct 2008
Remember of Holidays.
Rememorant temps de vacances, si, ara que cada cop es fa més difícil acceptar que tornem a tenir-les molt lluny, aquí deixo els 2 moments més macos del concert de Ben Harper a Badalona el Juliol passat al qual vaig assistir-hi amb el Sr. Marc.
Al primer video fixeu-vos en el momentazo amb el que ens va deleitar un dels 2 percusionistes dels Innocents Criminals, el qual ens va fer botar quan la temperatura dins l'estadi era insoportable.
Del 2on video, simplement, gaudiu de la cançó:
Al primer video fixeu-vos en el momentazo amb el que ens va deleitar un dels 2 percusionistes dels Innocents Criminals, el qual ens va fer botar quan la temperatura dins l'estadi era insoportable.
Del 2on video, simplement, gaudiu de la cançó:
V
12 oct 2008
Zombies Party
What the fuck is wrong with this people?
Aquí us deixo el video que vaig fer de la Zombies Walk de Sitges el dissabte, el grau de frikisme es molt alt, així doncs, no us deixarà indiferents.
Frases com:
"Vivos no, muerto si" o "Vivos Hijos de Puta" resonaven pels carrers del poble, un gran nombre de freaks amb maquillatge de cadàver van fer les delícies dels fans del gènere.
2 oct 2008
Sitges 08 + Exreme Cutrial Martial Arts
Doncs bé, no fa massa, vaig comprar el màxim d'entrades per poder gaudir del festival "en todo su esplendor", i també per poder-ho transmetre a la gent que em rodeja (comprant entrades també per a ells), bé, als que he pogut... i weno, avui he anat a la inauguració (sol, ajajaj...)
Com no podia ser d'una altre manera, han començat amb un homenatge a Paul Newman que malaugradament la setmana passada ens va deixar, mostrant escenes dels seus films amb la veu original de l'actor fent de banda sonora.
A continuació, a mans del Director del Festival, Angel Sala, s'ha passat a la presentació hi ha l'entrega de premis honorífics, el primer per un veterà de la post-producció (cuyo nombre no recuerdo) el qual ha recollit el premi de mans del seu fill. Després (un dels momentazos del dia) la dona d'Standley Kubrick, Christiane Kubrick ha recollit el guardó honorífic per la filmografia del seu marit, juntament amb la ma dreta durant molts anys del visionari director, Christian O'Connor.
També han presentat al jurat que evaluarà el certament d'aquest any: Fred Williamson, Marina Anna Eich, Àlex Gorina, Umberto Lenzi i David Pirie, tots grans personalitats vinculades al món del cinema (crítics, actors, actors, productors...).
En honor al tema principal del Festival, 2001: Space Odyssey, s'ha fet un montatge musical de tota la filmografia d'Standley que ha sigut tant maco que encara tinc la pell de gallina.
Per acabar (o per començar millor dit) després dun curt força rar (Cotton Candy) ha començat la pel·lícula d'Alexander Ajá, Mirrors ("Reflejos"). Aja, polèmic director francés de la galardonada Alta Tensión (premiada al Sitges Festival l'any 2003 com ha millor pel·lícula) el qual no ha pogut asistir per culpa d'un encostipat.
La peli no m'arcarà un abans i un després, però m'ha distret fins al final ( no recomano certa escena a la banyera a persones amb estòmag sensible, jo que no ho sóc, he flipat...).
Quan he sortit, els meus pares m'estaven esperant a la porta, amb 2 sorpreses, la firma d'Eduardo Noriega dedicada (que fuelteee) i un bolso del festival amb tot d'informació dins... Si es que, si es que son uns cracks!
Hem sopat al Sport Restaurant una peaxo Hamburguesa amb Nachos i cap a casa a escriure la crònica!!!
PD: Us deixo amb els Tràilers de les pelis que aniré a veure (in order of apparence)
Com no podia ser d'una altre manera, han començat amb un homenatge a Paul Newman que malaugradament la setmana passada ens va deixar, mostrant escenes dels seus films amb la veu original de l'actor fent de banda sonora.
A continuació, a mans del Director del Festival, Angel Sala, s'ha passat a la presentació hi ha l'entrega de premis honorífics, el primer per un veterà de la post-producció (cuyo nombre no recuerdo) el qual ha recollit el premi de mans del seu fill. Després (un dels momentazos del dia) la dona d'Standley Kubrick, Christiane Kubrick ha recollit el guardó honorífic per la filmografia del seu marit, juntament amb la ma dreta durant molts anys del visionari director, Christian O'Connor.
També han presentat al jurat que evaluarà el certament d'aquest any: Fred Williamson, Marina Anna Eich, Àlex Gorina, Umberto Lenzi i David Pirie, tots grans personalitats vinculades al món del cinema (crítics, actors, actors, productors...).
En honor al tema principal del Festival, 2001: Space Odyssey, s'ha fet un montatge musical de tota la filmografia d'Standley que ha sigut tant maco que encara tinc la pell de gallina.
Per acabar (o per començar millor dit) després dun curt força rar (Cotton Candy) ha començat la pel·lícula d'Alexander Ajá, Mirrors ("Reflejos"). Aja, polèmic director francés de la galardonada Alta Tensión (premiada al Sitges Festival l'any 2003 com ha millor pel·lícula) el qual no ha pogut asistir per culpa d'un encostipat.
La peli no m'arcarà un abans i un després, però m'ha distret fins al final ( no recomano certa escena a la banyera a persones amb estòmag sensible, jo que no ho sóc, he flipat...).
Quan he sortit, els meus pares m'estaven esperant a la porta, amb 2 sorpreses, la firma d'Eduardo Noriega dedicada (que fuelteee) i un bolso del festival amb tot d'informació dins... Si es que, si es que son uns cracks!
(L'autògraf de l'Eduardo Noriega)
(el Merchandaising xD)
Hem sopat al Sport Restaurant una peaxo Hamburguesa amb Nachos i cap a casa a escriure la crònica!!!
PD: Us deixo amb els Tràilers de les pelis que aniré a veure (in order of apparence)
Mirrors:
Let the Right On in:
City of Ember:
PD 2: I ara, l'emblemàtic "Extreme Cutrial Martial Arts" creat a base de sobredosis de temps lliure per el Turri, el Jacy i Servidor:
V
1 oct 2008
DOS
En el cine, se suelen catalogar las segundas partes como bodrios insufribles. Yo me arriesgo de forma totalmente impulsiva a continuar un viejo proyecto, no anterior a Bad Day, pero si bastante lleno de polvo.
Siempre ocurre en las mismas fechas, en vísperas del festival de cine de Sitges me sucedde algo extraño, es como una explosión de creatividad escondida tras meses de sequía artística. Hace 3 días cogí mi libreta y mi mente empezó a llenar los espacios vacíos de ese sucio y abandonado guión que contenía, en un abrir y cerrar de ojos tenía 3 escenas montadas. Queda mucho aún,y mi inspiración viene y se va efímeramente, pero almenos ya se ha abierto la caja de Pandora...
PD: La foto es el Teaser Poster de mi nueva obra, a la que pienso dedicarle el máximo esfuerzo para convertirla en mi Opera Prima.
PD2: Para los nostálgicos, cuelgo mi Bad Day, en breve colgaré una creación anterior a Bad Day que pondrá en duda la cordura de V and Company:
Siempre ocurre en las mismas fechas, en vísperas del festival de cine de Sitges me sucedde algo extraño, es como una explosión de creatividad escondida tras meses de sequía artística. Hace 3 días cogí mi libreta y mi mente empezó a llenar los espacios vacíos de ese sucio y abandonado guión que contenía, en un abrir y cerrar de ojos tenía 3 escenas montadas. Queda mucho aún,y mi inspiración viene y se va efímeramente, pero almenos ya se ha abierto la caja de Pandora...
PD: La foto es el Teaser Poster de mi nueva obra, a la que pienso dedicarle el máximo esfuerzo para convertirla en mi Opera Prima.
PD2: Para los nostálgicos, cuelgo mi Bad Day, en breve colgaré una creación anterior a Bad Day que pondrá en duda la cordura de V and Company:
V
29 sept 2008
Realitat nostàlgica
El títol del meu post també podria rebre el nom de "com una cançó pot remoure tantíssims sentiments en escasos minuts, i com convinar-ho amb imatges per fer-ho encara més profund i directe cap al cor". Com no podia escriure una capcalera tan llarga, m'he limitat a escollir un parell de paraules que engloben tant o més que el propi videoclip. Ara veureu com la màgia existeix i com Sigur Ros (un nou habitant al meu mp3) encadena aquesta successió d'imatges en forma de vida amb una talentosa utilització del Stopmotion per part del creador del curt, Carlos Lascano.
V
23 sept 2008
El Ogro y las drogas.
La DGT ha decidido indagar en el mundo de la droga en sus propias carnes para escandalizar aún más a la población.
El tio se ha convertido después de ver el video más de 10 veces seguidas en mi nuevo ídolo, al lado de G. House y Tarantino.
(le agradezco el hacerme reír cuando estoy un poco pesimista... supongo que el ser inhumano y reírme de las desgracias de los demás me mantiene a flote)
El tio se ha convertido después de ver el video más de 10 veces seguidas en mi nuevo ídolo, al lado de G. House y Tarantino.
(le agradezco el hacerme reír cuando estoy un poco pesimista... supongo que el ser inhumano y reírme de las desgracias de los demás me mantiene a flote)
V
Suscribirse a:
Entradas (Atom)