Paseo por el parque

Tralarí!

Cuando el AS volvió a mentir...

Divendres concert dels Ferreiros a Razzmatazz.

Com sempre, no ens va defraudar. Un concert proper, íntim, sensible, va omplir la sala de sentiments tan profunds i complexos com la temàtica de la qual parlen les cançons.

No hi podia faltar l'homenatge a Los Piratas amb l'imne "El Equilibrio es Imposible" i la desconeguda per mi "Inerte" les quals van servir d'excusa per poder cridar la lletra i alliberar tota l'adrenalina dels més fidels, els denominats Ferrepelentes.

Tampoc podien faltar-hi les millors cançons del seu anterior treball "Canciones para el tiempo y la distancia", com Turnedo, el Viaje de Chihiro o Mrs.

A continuació els videos que vaig fer durant el concert de les cançons que més em van agradar:

(així va començar el concert, amb una cançó típica de terras ferreiras)




( Una de les millors, Mrs, encara se'm posa la pell de gallina..)




( Ciudadano A del disc "Canciones para el tiempo y la distancia")




(Estrella de la Muerte)




(El viaje de Chihiro, tremendísima en directe)




( I per acabar "El equilibrio es imposible", a la que si escoltes bé, se'ns escolta cantar)

PD: Una forta abraçada a tots als que vau ser-hi, Marc, Turri, Èlia, Angel, un plaer gaudir d'aquests moments amb vosaltres.

V

Behind his soul

Tarda de post-producció, el photoshop comença a ser rutina...

V

Ciudad del Sol

Hoy me ha despertado el sonido de un río y el eco del canto de un pájaro, la TV estaba encendida. Al volverme, he apreciado uno de los parajes naturales más bonitos del planeta. En el sur de Japón, hay una zona rodeada de volcanes, Aokigahara, en la que llueve 35 días al mes (como dicen sus habitantes). Es uno de los pulmones del pais nipón. La cultura japonesa fomenta el respeto por la naturaleza a niveles exagerados y un ejemplo claro serían los monasterios orientados a los bosques con sus árboles milenarios. Estos, estan situados en lo más profundo de ese microclima para poder venerar a la madre naturaleza con cuerpo y alma. A parte de una variedad inimaginable de tipos de plantas, especies de los más raras se encuentran en el lugar: la salamandra gigante, que vive en esa zona desde antes de el periodo saurio y que puede llegar a medir metro y medio, pasando por una especie de chimpacé con una gerarquía parecida a la de los humanos, o una rana de lluvia encantada de haber nacido allí.

Hoy otro Japón me ha enamorado, ni el de las luces y los edificios más altos del mundo, no el de los samurais y los ninjas, ni el de los cómics, hoy ma he enamorado de sus orígenes.

PD: Iván, aquest divendres et tornarem a deixar sol a l'escenari i així ens canalitzis els nostres sentiments a través de la teva veu.

"DilesQueNoQuieroHacerloAhoraEstoyCansadoEsImposibleQueNoCuentenConQueVayaQueNoSeHagan IlusionesQueYoSigoDecididoPorqueNoooOOLoVoyAhacer!

V

Remember of Holidays.

Rememorant temps de vacances, si, ara que cada cop es fa més difícil acceptar que tornem a tenir-les molt lluny, aquí deixo els 2 moments més macos del concert de Ben Harper a Badalona el Juliol passat al qual vaig assistir-hi amb el Sr. Marc.



Al primer video fixeu-vos en el momentazo amb el que ens va deleitar un dels 2 percusionistes dels Innocents Criminals, el qual ens va fer botar quan la temperatura dins l'estadi era insoportable.





Del 2on video, simplement, gaudiu de la cançó:

V

Zombies Party

What the fuck is wrong with this people?

Aquí us deixo el video que vaig fer de la Zombies Walk de Sitges el dissabte, el grau de frikisme es molt alt, així doncs, no us deixarà indiferents.

Frases com:

"Vivos no, muerto si" o "Vivos Hijos de Puta" resonaven pels carrers del poble, un gran nombre de freaks amb maquillatge de cadàver van fer les delícies dels fans del gènere.

Sitges 08 + Exreme Cutrial Martial Arts

Doncs bé, no fa massa, vaig comprar el màxim d'entrades per poder gaudir del festival "en todo su esplendor", i també per poder-ho transmetre a la gent que em rodeja (comprant entrades també per a ells), bé, als que he pogut... i weno, avui he anat a la inauguració (sol, ajajaj...)

Com no podia ser d'una altre manera, han començat amb un homenatge a Paul Newman que malaugradament la setmana passada ens va deixar, mostrant escenes dels seus films amb la veu original de l'actor fent de banda sonora.

A continuació, a mans del Director del Festival, Angel Sala, s'ha passat a la presentació hi ha l'entrega de premis honorífics, el primer per un veterà de la post-producció (cuyo nombre no recuerdo) el qual ha recollit el premi de mans del seu fill. Després (un dels momentazos del dia) la dona d'Standley Kubrick, Christiane Kubrick ha recollit el guardó honorífic per la filmografia del seu marit, juntament amb la ma dreta durant molts anys del visionari director, Christian O'Connor.

També han presentat al jurat que evaluarà el certament d'aquest any: Fred Williamson, Marina Anna Eich, Àlex Gorina, Umberto Lenzi i David Pirie, tots grans personalitats vinculades al món del cinema (crítics, actors, actors, productors...).

En honor al tema principal del Festival, 2001: Space Odyssey, s'ha fet un montatge musical de tota la filmografia d'Standley que ha sigut tant maco que encara tinc la pell de gallina.

Per acabar (o per començar millor dit) després dun curt força rar (Cotton Candy) ha començat la pel·lícula d'Alexander Ajá, Mirrors ("Reflejos"). Aja, polèmic director francés de la galardonada Alta Tensión (premiada al Sitges Festival l'any 2003 com ha millor pel·lícula) el qual no ha pogut asistir per culpa d'un encostipat.
La peli no m'arcarà un abans i un després, però m'ha distret fins al final ( no recomano certa escena a la banyera a persones amb estòmag sensible, jo que no ho sóc, he flipat...).

Quan he sortit, els meus pares m'estaven esperant a la porta, amb 2 sorpreses, la firma d'Eduardo Noriega dedicada (que fuelteee) i un bolso del festival amb tot d'informació dins... Si es que, si es que son uns cracks!

(L'autògraf de l'Eduardo Noriega)

(el Merchandaising xD)

Hem sopat al Sport Restaurant una peaxo Hamburguesa amb Nachos i cap a casa a escriure la crònica!!!

PD: Us deixo amb els Tràilers de les pelis que aniré a veure (in order of apparence)

Mirrors:



Let the Right On in:



City of Ember:







PD 2: I ara, l'emblemàtic "Extreme Cutrial Martial Arts" creat a base de sobredosis de temps lliure per el Turri, el Jacy i Servidor:

V

DOS

En el cine, se suelen catalogar las segundas partes como bodrios insufribles. Yo me arriesgo de forma totalmente impulsiva a continuar un viejo proyecto, no anterior a Bad Day, pero si bastante lleno de polvo.
Siempre ocurre en las mismas fechas, en vísperas del festival de cine de Sitges me sucedde algo extraño, es como una explosión de creatividad escondida tras meses de sequía artística. Hace 3 días cogí mi libreta y mi mente empezó a llenar los espacios vacíos de ese sucio y abandonado guión que contenía, en un abrir y cerrar de ojos tenía 3 escenas montadas. Queda mucho aún,y mi inspiración viene y se va efímeramente, pero almenos ya se ha abierto la caja de Pandora...

PD: La foto es el Teaser Poster de mi nueva obra, a la que pienso dedicarle el máximo esfuerzo para convertirla en mi Opera Prima.





PD2: Para los nostálgicos, cuelgo mi Bad Day, en breve colgaré una creación anterior a Bad Day que pondrá en duda la cordura de V and Company:

V